CAT
ESP
És necessari llevar-les o és millor conservar-les?
Segons dades proporcionades per experts de la Societat Espanyola de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial, més de dos terços de la població pateixen molèsties per causa dels queixals del judici o seny, sent l’opció més habitual la seva extracció preventiva. No obstant això, no sempre és la millor solució.
La dentició de les dents permanents es completa en l’adolescència amb l’aparició dels queixals del judici, cordals o tercers molars. En total, són quatre els queixals que ocupen la zona posterior de la dentadura, dues superiors i dues inferiors, situades un a cada costat de la boca. Són les últimes dents en erupcionar a la boca i, en el millor dels casos, s’alineen correctament amb la resta de les dents i es recobreixen de teixit gingival sa de forma natural. Malauradament, no sempre és així i el naixement d’aquests molars pot causar problemes.
Els queixals del seny sovint ocasionen problemes i dolors freqüents, ja sigui en el moment en què apareixen, ja sigui en el moment en què ja s’han desenvolupat. El procediment quirúrgic oral més comú per solucionar-ho és l’extracció d’aquests molars.
Si els recent apareguts molars no surten de la forma correcta el més probable és que acabin impactant en la geniva produint una infecció que normalment ve acompanyada d’un mal difícil de suportar, de manera que la millor opció serà procedir a la seva extracció.
El mateix succeeix quan creixen en diagonal o tortes, s’amaguen sota les genives sense poder sortir, quan no emergeixen en la seva totalitat generant un mal desenvolupament i podent produir una infecció o quan impacten en l’os sense trobar manera de sortir. A més, normalment, aquestes situacions provoquen inflamacions i dolors insuportables, i pot arribar a produir febres altes.
Un altre dels casos més comun és que la mida de la mandíbula sigui massa petita , exercint una força en créixer que empeny i desplaça a la resta de les dents que pot donar origen a un indegut alineament de tota la dentadura. Aquesta situació es veu agreujada pel fet que l’amuntegament de les dents fa que siguin més difícils de netejar, el que fa més probable que es provoqui algun tipus d’infecció no desitjada, de manera que el més apropiat és extreure-les.
En el cas concret que pugui provocar interferències amb ortodòncies o pròtesis que tingui el pacient, és recomanable la seva extracció perquè de no fer-ho poden originar problemes més greus a l’afectar a altres tractaments. Però no sempre és indispensable treure aquests molars. Com assenyalàvem al principi, si els queixals del seny es desenvolupen correctament, aquestes podran conviure perfectament amb la resta de la dentadura sense risc d’infecció o malestar.
En resum, si els queixals del seny no presenten símptomes d’infecció, naixement indegut o malestar i creixen amb normalitat cobertes per la mucosa i per l’os, no cal extreure-les. Només s’han de treure si existeixen o repeteixen les infeccions, si el dolor és prolongat en el temps, si es produeixen quists o si es poden produir danys en els molars adjunts.